diumenge, 13 de febrer del 2011

Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs

Comentari de l'article:


Com molt bé diu Manuel Segura, hem d'aprendre a pensar i controlar les emocions per a poder ser persones, i controlar les nostres emocions no és fàcil, és més, per molt intel·ligents que siguem si no sabem controlar-les la nostra intel·ligència queda en no res.

Pensa que per a poder ajudar a "individus amb problemes de conducta" s'ha de saber pensar, tenir un molt bon control emocional (es podria dir que és lo més complicat) i sobretot valors morals. Segura dona molta importància a aquests tres aspectes que no poden anar un sense l'altre, es complementen.
Penso que per a dur a terme la tasca docent em d'estar segurs del que volem transmetre tant emocionalment, com empaticament. Moltes vegades ens hem de posar en la pell dels nostres alumnes per així arribar a conèixel's millor i arribar als infants amb molta més profunditat.

Segura parla dels estadis de Kohlberg:
El primer,el de la moral imposada parla del càstig, les multes , les prohibicions...d'aquest es del que no surten molts adults.
El segon,  parla de les respostes a les expectatives dels altres, aquí podem observar com necessitem poder complir amb el teu deute cap als altres, t'importin molt o més aviat poc.
El tercer, és el de la responsabilitat i l'autonomia, aquí al subjecte li és més difícil arribar, on s'han de trencar molts lligams que caducaran amb el temps i s'han de cambiar per lligams nous cap a sí mateix.
Per finalitzar, ens diu que si tots aquests estadis es compleixen en la seva plenitud i són entesos arribem a l'últim estadi, el de Reconèixer i lluitar pel dret de tots.
A aquest quart estadi vol arribar Segura, on l'individu a passat per tots els estadis per arribar a la seva plenitud, sent empatia vers els altres i té sentit de responabilitat i autonomia suficient per poder ser ell mateix i poder escollir de que s'ha d'envoltar.

Finalment,  Segura ens diu quatre passes que s'han de seguir per aprendre a dialogar:
1. Fer un diagnòstic del problema
2. Trobar alternatives
3. Pensar quines són les conseqüències
4. Posar-se al lloc de l'altre
El diàleg es bàsic a una aula, si no hi ha diàleg el més provable que es que hi hagin una sèrie interminable de conflictes i a més a més malament resolts, com a una tutoria  de quart que em va tocar substituir durant dos mesos. En aquesta, els alumnes mai feien hora de tutoria perquè aquesta hora es feia servir per acabar feines o fer deures, com que jo no ho sabia (i penso que la tutoria és molt important)  em vaig posar a fer minuts de queixes i problemes a l'aula o fora d'aquesta. Em vaig trobar amb una colla d'infants que no havien parlat mai del problemes que existien entre ells i que no en sabien parlar dels seus conflictes. Vaig preferir dedicar les hores de tutoria a ensenyar aquest grup a parlar dels seus conflictes i el que es més o d'igual importància a mirar de resoldrel's.


 

1 comentari:

  1. Hola Irene,
    estan molt bé les teves reflexions sobre l'article, i especialment interessant és quan parles de la teva tasca com a "cotutora", prenent la iniciativa de començar a treballar-ho. Penso que vas fer bé, encara que solament fos posar la primera pedra. Endavant !!

    ResponElimina