Reflexió sobre l'educació

Reflexió sobre l'educació


"Un nus al llençol"


http://www.scribd.com/doc/45231253/Nus-Llencol

Quan he començat a llegir el Power point he pensat que era el típic escrit avorrit que s'ensenya als mestres per parlar de l'involucrament de les famílies amb els seus fills, però en comptes d'això m'he trobat amb una lliçó de sentiments i gestos.

La presentació ens diu que no es tracta de passar 20 hores al dia amb els fills, sinó de fer-los saber de la manera que sigui el que sentim per ells, ja sigui amb paraules, gestos, mirades... com aquest pare, que només amb un petit nus li expressa amor i  tendresa al seu fill.

En definitiva, que el més important no és que li diguem 3 cops al dia que els estimem (cosa que tampoc està malament), sinó que ho percebin. Per altre banda em de pensar que cada infant es un món, que cada un té unes necessitats concretes i que hi han nens i nenes que necessiten atenció infinita dels seus pares i que per contra hi han que només en necessiten de 10 minuts al dia o u petit gest.

A la posada en comú en gran grup tothom a coincidit en que s'ha de diferenciar entre quantitat i qualitat, és a dir, que uns pares poden estar  moltes hores al dia amb el seu fill, però que durant aquestes l'infant no reb cap mostra d'amor o de veritable "atenció o dedicació", en canvi si durant el temps que sigui (molt o poc) ens involucrem i atenem l'infant, a aquest li arriba tot amb més intensitat.
També em estat d'acord en que la família i l'escola em d'anar tots a una, d'aquesta manera podrem arribar als infants de manera més directa i precisa.




Miguel Ángel Santos Guerra


http://www.youtube.com/watch?v=GqFnX1c86ps&feature=player_detailpage

Miguel Ángel Santos Guerra ens planteja una molt bona metàfora de l'educació, ens diu: "la persona que educa ayuda a la otra persona diciendole donde hay manantiales de agua, de esta manera la hace buscadora autónoma y cuando encuentra el manantial de agua sabe distinguir si está o no contaminada y además es capaz de compartir ese agua con los que tienen sed". Parla de l'importància que té el fet de donar eines a l'alumne perquè arribi a construir el seu coneixement sobre les coses,el seu propi pensament.
Santos Guerra es partidari de l'escola transformadora, no de l'escola reproductiva. D'una escola, de la que l'alumne surti preguntant-se com s'ho ha passat i que li ha aportat de manera afectiva i no tant que ha après durant "x" hores de classe.
El problema que veig es que la societat creu que qualsevol pot ser mestre/a, quan un mestre/a a de ser aquell que sap transmetre coneixements a la vegada que desperta en els infants desitjos de saber més, d'apendre coses noves i pot veure les necessitats que tenen el infants amb els quals conviu.
Penso que un mestre/a a de tenir una bona formació en allò que ha d'ensenyar i a la vegada a de saber transmetre coneixements de manera clara i entenedora, perquè existeix la teoria de que aquell que en sap molt es bon professor, però si per contra no en sap transmetre el saber, aquest coneixements no serveixen per res.




Breu reflexió sobre Paulo Freire i el procés de coneixement


http://www.youtube.com/watch?v=zwri7pO8UHU&feature=related

Paulo Freire va ser un dels grans pedagogs del s.XX. Amb el diàleg per sobre de tot, va ensenyar un nou camí en la relació entre professor i alumnes.
Aquest gran pedagog fa una reflexió i ens pregunta, si entenem l'acte d'ensenyar. Es una bona pregunta, segurament la majoria dels docents no s'ho han plantejat mai. Sabem que es ensenyar? estem preparats per ensenyar? tenim clar que l'educador a d'estar en constant procés d'aprenentatge i renovació?